dissabte, 23 de març del 2013

El preu

El preu


Notes per a anar tirant, 23 de març de 2013

Abans d'ahir vaig passar per davant de l'antiga sastreria Conti, de la Diagonal. Està tancada. Fa molts anys,  hi havia treballat. Va ser durant els anys 1971 i 1972. Em va venir a la memòria el dia que hi vaig anar a demanar feina. Em vaig veure a mi mateix a la Rambla, amb vint-i-un anys i la Vanguardia als dits, llegint els anuncis de feina. Havia acabat el servei militar i, malgrat que tenia moltes ganes d'estudiar, m'havia de guanyar la vida. Tot el que tenia eren dues mans i unes certes nocions de sastreria que havia après al poble, a casa (tots els meus avantpassats coneguts havien estat sastres).

Després de Conti, encara vaig treballar un temps a Viguri i després un any i mig llarg a la sastreria que tenien els Pantaleoni a la Rambla, la també desapareguda "Sastreria Modelo". Abans de Conti havia treballat a la sastreria "Liceo", que es tancà amb la mort del seu creador, Isidre Riudeubàs.

Recordo aquella època com un temps d'espera gairebé inacabable. Per a estudiar necessitava hores lliures, sobretot als mesos de maig i de juny, que era quan més feina hi havia a les sastreries de llavors. Va arribar un dia que em vaig adonar que si volia fer alguna cosa havia de trencar amb l'ofici que tenia i, alhora, amb una tradició que m'empresonava i es perdia en el minúscul i insignificant corriol de la història familiar.


Vaig penjar les estisores (és un dir: les vaig pujar al meu pare que les va agafar corglaçat) i vaig començar a treballar del que em sortia. Vaig fer enquestes, vaig treballar en un magatzem de pneumàtics, vaig fer de cambrer nocturn, vaig fer de despatxant de duanes... D'aquella època em deuen venir els discos gastats i l'hèrnia discal que tinc a la columna i vés a saber si encara alguna altra cosa. Va ser el preu que vaig pagar per la meva llibertat, per la meva independència personal.

En aquell temps vaig aprendre dues coses. La primera: cap llibertat ni independència no ens serà donada sense pagar-ne un preu. La segona: per car que sigui, aquest preu no és mai massa car. El que sí que ho hauria estat, de car, hauria estat no voler o no gosar pagar-lo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada