divendres, 29 de març de 2013

Els cafès III


Notes per a anar tirant. 29 de març de 2013


El cafè del Cine (continuació)

Al cap d'uns anys del que explicava ahir, el cafè del Cine i el mateix cine van passar a mans del seu propietari, lo Javier de cal Taussà, ara fa poc traspassat. Hi vaig passar estones inoblidables jugant a cartes, parlant amb els amics (Ramon, Josep Gómez, Josep Salas, Manuel Blasco, Pepe i, de vegades, encara algun altre, com en Badia o el mateix Javier, fill). Recordo també aquella estufa central envoltada d'un taulell per a descansar els braços, fumar o prendre alguna cosa, i una multitud d'anècdotes que desbordarien les possibilitats d'aquest blog.

De tota manera, n'explicaré una de mostra. Lo Javier era un cafeter excepcional, sempre a punt amb les seves sortides, que generalment ratllaven la genialitat. Recordo que un dia va posar unes quantes taules i cadires de "fòrmica", un material sintètic que aleshores era una gran novetat i del qual ell estava molt orgullós.


Durant un temps, les cadires i les taules de "fòrmica, més aviat fràgils en les formes, van conviure amb les antigues taules de fusta i amb aquelles sòlides cadires de cul de bova. Un dia, ja de matinada, en una taula de ruc es va produir una discussió molt forta entre dos jugadors (no en dic el nom perquè ja són morts i no podrien rebatre'm o matisar-me).

De sobte, un dels dos jugadors es va aixecar, va agafar una cadira, de les de "fòrmica", i la va dirigir cap al cap de l'altre jugador. Lo Javier, que es mirava la partida amb cara de son i de cansament, va reaccionar amb una gran celeritat i brillantment:

-Eeeep! Esperaaa! Va exclamar, aturant el braç del qui enlairava la cadira, que es va quedar amb l'eina del crim suspesa a dos pams del cap de la futura víctima. Tot seguit, el genial cafeter es va aixecar, va agafar una cadira de bova i la va oferir al potencial agressor:

-Au, té. Fot-li'n! fot-li'n! Amb aquesta ja li'n pots fotre! -el va animar. L'agressor potencial, tallat el seu primer impuls, va deixar la cadira a terra, va recollir els diners de sobre taula i va tocar el dos.


-He! No els costa gaire a ells de fer malbé el mobiliari, va concloure l'enyorat i genial cafeter.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada