Rellegir Tolstoi

Notes per a anar tirant, 22 de març de 2013

Rellegir Tolstoi

Joe Wright ha portat una nova adaptació a la pantalla de la novel·la Anna Karènina de Tolstoi. L’argument és prou conegut. Anna Karènina és l’esposa d’un alt funcionari de Sant Petersburg, amb qui té un fill d’uns deu anys. El germà de l’Anna, que viu a Moscou, li demana ajut a causa dels problemes de relació de parella que pateix. Al tren, l’Anna  coneixerà la comtessa Vronsky i el seu fill, un jove elegant i seductor, de qui s’enamorarà. Situada entre la força dels sentiments i la del deure familiar, l’Anna intentarà tornar amb el seu marit, però Vronsky la segueix i aviat tots dos s’adonaran que no poden viure l’un sense l’altre.

La seva relació escandalitza la societat aristocràtica en què es mouen els protagonistes i arriba un moment en què el marit de la Karènina li vol imposar el jou matrimonial. Però la força del sentiment pot més que no pas la de les convencions, i la Karènina, arrossegada per la passió i la necessitat de ser feliç, ho supedita tot a l’amor que sent per Vronsky. Aquests decisió, en una societat masclista, conservadora, ociosa i terriblement hipòcrita, obre la porta a la tragèdia i, el tren, que és l’instrument que la posa en contacte amb l’amor, serà l’eina que li ocasionarà també la mort.

L’adaptació de Joe Wright és una proposta tan arriscada com reeixida de dur la gran novel·la de Tolstoi a la pantalla. L’ambientació és espectacular, els personatges molt ben caracteritzats –especialment Keira Knightley en el paper d’Anna Karènina- i el guió prou ben elaborat com per fer una proposta moderna d’una obra del segle XIX, sense trair-ne el que és essencial: la gran riquesa i confusió de sentiments que pugnen per trobar una sortida cap al camí de la racionalitat i de la llibertat en un context en què aquests dos valors són cínicament arraconats o fins i tot desconeguts.

La proposta estètica del film m’ha semblat imaginativa i ben resolta, amb les inevitables el·lipsis i metàfores que el canvi de registre exigia; les passions de l’època mostrades amb força; el retrat de la classe (o casta) social, impecable, i les tensions entre els seus protagonistes i el punt de dramatisme que dóna cos a l’argument, perfectament creïbles i digeribles per als ulls de l’espectador actual.

La pel·lícula, és clar, no recull tots els angles discursius de la novel·la, però en recull dos temes essencials. Les tensions entre els diversos sentiments (amorosos, maternals, filials, de parella, etc.) situats en un context de vida matrimonial i familiar convencionals, i el canvi de manera d’entendre la visió romàntica de les relacions que es produïa en el món culte europeu al darrer terç del segle XIX, en què els avenços industrials, tecnològics i en els mitjans de transport, especialment els ferroviaris, significarien un revulsiu en la transformació de les relacions socials tradicionals i, per tant, també de les idees estètiques.

Qui vulgui, però, gaudir del plaer de llegir la novel·la en tota la seva riquesa i extensió, té el privilegi de fer-ho en una de les magnífiques traducció que ens deixà Andreu Nin, i en aquest cas sí –contràriament al que passa amb la pel·ícula, ai!-, en català.