Primavera

Notes per a anar tirant, 20 de març de 2013

Primavera

Ahir vaig culminar la meva seixanta-quatrena volta a l’entorn del sol, i vaig passar unes hores a Nargó. Cada edat té les seves expectatives, les seves sensacions, els seus plaers. Deu ser per això que ningú no té ganes de morir-se i que ens agafem a la vida  com si estiguéssim arrapats a una mata de jonc al trenc d’un esbalç.

Sobreviure no és res més que saber substituir la intensitat d’uns plaers primerencs per la descoberta d’uns altres. Aquells llavis delicats, temorosos, d’una noia de COU, que un dia vas besar en una vorera de la Rambla, arriba un dia que són reemplaçats per una mirada de complicitat, per un somriure, per un passeig en companyia.

Aquelles nits en què et submergies en la màgia d’un cine, amb una bossa de cacauets a la mà, i agafaves energies per a fer front a la duresa de tota la setmana, ara es contrabalancen amb la conversa tranquil·la amb algun conegut; amb la contemplació d’un espai natural, encara no massa fressat per la mà humana; amb el goig de descobrir una nova façana de pedra amb què un veí ha volgut enriquir la imatge del poble.

Aquelles estones de jugar al carrer, amb cèrcols, mitges, boles i patacons, sense adonar-te’n són substituïts pel gaudi de fer un passeig pel Cap del Roc a mitja tarda i veure com un sol càlid, daurat, encara bastant raonable, entra per sota el cobert de cal Perruca i il·lumina un tros llarg de carrer com ho ha anat fent des de temps immemorials, indiferent al fet que ara al carrer ja gairebé no hi visqui ningú.

Hi ha plaers que simplement es transformen. Aquells Capitans Truenos, Chispites i Supermans, que compràvem als sobres “Sorpresa” a cal Camell o que pujava lo Botiguer Nou de Tàrrega, ara s’han convertit en el plaer de llegir literatura i d'ampliar els nostres horitzons fins a uns límits que fa uns anys no ens podíem ni tan sols imaginar.

Ahir vaig culminar la meva seixanta-quatrena volta a l’entorn del sol, i avui ha començat la primavera. Ja no anem a mirar nius, a fer falles ni a fumar vidarsa a la vora de Segre. Però ha fet un dia clar, temperat, agradable. Mentre estenia la roba del gimnàs sota la llum neta i purificadora d’un sol incipient (i m’esperava a damunt de taula una torrada d’all amb una mica de formatge de cabra per a esmorzar), m’he preguntat si hi ha ningú que sàpiga quins de tots aquests plaers són els més agradables, els més intensos.