Comunicació és poder (II)

Notes per a anar tirant. 4 de març de 2013.

Comunicació és poder (II)

L’arrel més remota de la paraula escàndol -skand- significava escalar, grimpar, ascendir, però en grec evolucionà cap al sentit de pedra que fa ensopegar, que fa saltar. Un nou significat derivat d’aquest va ser el d’obstacle que fa caure, lloc on pots caure, trampa, parany...

Bé, doncs, l’any 1996 el PP va escalar, grimpar, ascendir, gràcies a un hàbil desplegament de la política de l’escàndol, magníficament orquestrada per la premsa mundana i una colla d’acòlits, també més o menys mundanals.

De l’ascens al poder de 1996, a la patacada de 2004 hi va haver un salt qualitatiu important, un salt que poca gent s’imaginava com a possible, i que si es va produir va ser gràcies a la suma de milers i milers de granets de sorra, de milers i milers d'ampolles llançades a la mar incerta i de milers de persones que per primera vegada passaren de ser espectadors indignats a actors i protagonistes del seu futur.

Què havia passat?

El dia 11 de març, quan faltaven tres dies per a les eleccions estatals, Al Qaeda va posar bombes en quatre trens de les rodalies de Madrid i hi va assassinar 199 persones a més de provocar centenars de ferits. Aquella mateixa tarda Al Qaeda va reivindicar l’atemptat i les televisions de tot el món –tret de les espanyoles- se’n van fer ressò.

Les enquestes del CIS donaven quatre punts d’avantatge  a un PP en vaques grasses (la gent s’enriquia amuntegant totxos, requalificant terrenys i oferint  hipoteques enverinades) sobre els socialistes.

Però el PP tenia un problema: el seu govern havia donat un suport incondicional a la política de Bush a l’Iran. Al Qaeda no els convenia, en canvi, una hipotètica autoria d’ETA –que ella mateixa va negar des del primer moment- els hauria reforçat en les seves aspiracions.

Aznar va arribar a trucar personalment als directors dels diaris cap a la una del migdia del dia 11, per a donar-los garanties que segons les seves informacions havia estat ETA. Ales vuit del vespre –quan les televisions d’arreu ja anaven plenes que havia estat Al Qaeda- va tornar a trucar ratificant l’autoria d’ETA.

Fins i tot el diari de l’oposició El País, que ja tenia redactat l’epígraf de la primera pàgina, es va veure obligat a canviar Massacre terrorista en Madrid, per Massacre de ETA en Madrid, fet que va acabar de donar credibilitat a la tesi governamental. No cal dir que la premsa mundana i mundanal seguia fil per randa les consignes de la política de l'escàndol.

Però malgrat tot, els dies 12 i, sobretot, el 13, la veritat dels fets s’anà obrint pas i els diaris –tret dels més mundanals, que encara avui no ho admeten!- van anar variant la seva informació en direcció a la veritat dels fets i van acabar acceptant que l’autora d’aquell terrible carnatge havia estat una de les branques d’Al Qaeda.

Milers i milers de granets de sorra en forma de missatges i de SMS i de telèfons mòbils en acció, milers i milers d’ampolles llançades a la mar incerta dels correus electrònics i d’altres mitjans electrònics van ser capaços de neutralitzar tot l’aparell de propaganda del Règim.

Des d’aquella victòria de l’autocomunicació, encara n’hi ha hagut algunes altres. El milió i mig –llarg- de persones que l’Assemblea Nacional Catalana reuní aquest 11 de Setembre no s’explica sense el suport de milers i miler d’accions individuals dutes a terme des dels moderns mitjans de comunicació digital.

La mobilització que fa uns dies va obligar el Congrés de Diputats a admetre la proposta de llei d’hipoteques encapçalada per Ada Colau en seria un altre exponent esperançador.

La batalla de la nostra llibertat i independència no serà ni per terra ni per mar ni per aire (per més maniobres explosives que hi facin alguns avions militars).

Serà una batalla que es durà a terme a través de la xarxa i els únics projectils que hi intervindran seran fets de milers i milers de granets de sorra, de milers i milers d'ampolles llançades a la mar incerta i de milers de persones que per primera vegada passaren de ser catalans dominats i humiliats a ciutadans lliures i protagonistes del seu present i del seu futur.