Aquell Barça

Aquell Barça

Flairo en l’ambient que aviat haurem de tornar a parlar del Barça en passat. Com quan, durant el llarg desert del nuñisme, parlàvem dels temps gloriosos de Kubala i de Samitier. Només l’oasi que representà l’arribada d’en Cruyff va posar una mica de verd d’esperança sobre la terra eixorca i sorrenca d’aquells anys de grisor resignada.

Passat el tsunami esportiu i econòmic de J. Gaspar, es va produir, però, el miracle. Els jugadors van començar a resplendir com els estels d’un cel nocturn pirinenc després d’una pluja intensa.

La prodigiosa tècnica de Ronaldinho feia aixecar la gent de les cadires.  El Barça es posava UNICEF a la samarreta. Guardiola agafava la batuta de l’equip i, amb la seva elegància i domini de llengües, elevava les rodes de premsa al nivell de classes d’oratòria. I, arribat el moment, Messi rellevava Ronaldinho, sense solució de continuïtat, en el lideratge d’un equip, cada vegada més de la Masia, més sòlid i més implicat...

Per primera vegada en molts anys, la prodigiosa estètica que creava l’equip sobre la gespa es corresponia amb l’ètica d’un club que aspirava a esdevenir líder en el panorama mundial. UNICEF, a la samarreta; la Masia al camp; el país al cor.

L’esquizofrènia que durant tants anys havia escindit una bona part dels barcelonistes, entre els sentiments envers un club que representava el que representava i la crítica racional a unes juntes directives opaques, ineptes i aprofitades, s’havia fos miraculosament, com un sucre en un vol de cafè.

Ningú no és perfecte i aquell Barça tampoc. La junta va cometre errors. Hi va haver traïcions i rancúnies. Hi va haver escenes innecessàries. I hi va haver també una premsa, regaladora usualment de ganivets de cuina, que va començar a clavar punyalades per l’esquena.

Malgrat tot, la junta de “Sandro” Rosell va rebre una herència fabulosa, gairebé indestructible: el millor equip del planeta. Si més no, això era el que molta gent es pensava.

Però aviat van sortir a la llum gravíssimes acusacions contra la junta de Joan Laporta. Concretament, se l’acusava d’haver gastat 6,5 milions d’euros del Barça per a usos privats (sopars al Botafumeiro, festes al Luz de Gas, entrades pel concert de U2 i dispendis de tota mena). També se l’acusava d’haver utilitzat els advocats del club i de pagar un sobrepreu pels terrenys de Viladecans.

A l’assemblea que va acabar demandant l’anterior president, el mateix “Sandro” Rosell i la seva junta van mostrar als socis un suposat resum d’una enigmàtica “due dilligence” en què s'afirmava que Laporta i la seva directiva havien malgastat diners del club, havien abusat de la targeta VISA i havien traficat amb sobrepreus i comissions il·legals pels terrenys de Viladecans.

El nou president, com és legítim i natural, aviat va marcar distàncies amb l’anterior. El 10 de juliol, dia de la gran manifestació encapçalada per la pancarta Som una nació. Nosaltres decidim, ell se’n va anar a veure un partit de la selección Española a Sud-àfrica.

Durant la celebració del XXXI Congrés Mundial de Penyes del FCB, el català va ser exclòs per part de l’actual president del Barça. Certa premsa li ho va elogiar: «Acabó la era Laporta y empieza a notarse [...]. El discurso [de Rosell] fue en castellano, por ‘respeto hacia las personas de fuera de Cataluña’».

La sigla UNICEF de la samarreta va ser desplaçada per la de Qatar Foundation, Txiki Begiristain i més tard Guardiola van tocar el dos… Sí, decididament, era un altre estil.

Aquests dies, enmig de tants d’escàndols mediàtics, la fiscalia superior de Catalunya ha decretat l’arxiu de totes les diligències contra Joan Laporta. Queda clar, doncs, que l’assemblea que va votar a favor de la demanda contra Laporta va actuar condicionada i enganyada per una informació que era falsa.

Tornarà l'esquizofrènia al Barça? Espero que no. Jo vull que el Barça guanyi, però també vull que la mentida i la manipulació perdin. Serà possible lligar ambdues coses?

Senyor Rosell: vostè té la paraula. Votar en blanc seria votar contra la veritat i contra la unitat dels barcelonistes.