dilluns, 25 de febrer de 2013

La mentida com a arma


La mentida com a arma

La mentida com a arma política no és cap novetat a Catalunya. De fet, n’hauríem d’estar vacunats.

El dia 4 de gener de 1836, Barcelona va viure una de les nits més negres i sagnants de la seva història: va presenciar horroritzada com una part de la seva població linxava brutalment un centenar llarg de presos carlins de la Ciutadella i de les Drassanes, emparant-se en el “dret de represàlia”. Va ser un carnatge amb armes blanques i de foc espantós. Els divuit presos que hi havia a l’hospital de Jonqueres van ser també arrencats dels llits, colpejats i assassinats sense pietat. En tot el temps que durà la carnisseria, els milicians i la guàrdia de les casernes es van mantenir als seus llocs, sense intervenir.

Què havia passat?

En un clima de creixent i orquestrada crispació bèl·lica, el capità general Francisco Espoz y Mina havia enviat uns dies abans, des de Sant Llorenç de Morunys, un comunicat en què deia que un fugitiu li havia fet saber que els carlins “atropellando todas las leyes de la guerra, fusilaron a 33 prisioneros que tenian en su poder (...) de consiguiente, si esto es así, las medidas que pienso dictar...” Aquesta notícia va ser publicada l’endemà mateix d’arribar a capitania pel diari El Guardia Nacional i va causar una gran indignació a unes masses, cada vegada més exaltades, que van decidir fer justícia pel seu compte.

El problema era que el “si esto es así” es va comprovar més tard que “no era así”. És a dir, que la notícia era totalment falsa. Però la població barcelonina ja s’havia implicat en la lluita i decantat emocionalment i irracionalment cap el costat del poder que Francisco Espoz i Mina representava. I poc importava que aquell fet desencadenés una de les dinàmiques més cruels, venjatives i rancunioses de les que mai s’havien produït a les nostres terres.

És a dir, qui controlava la informació, veritable o falsa, tenia el poder. Avui les coses continuen igual, només que amb una petita diferència: controlar la informació amb internet ja no és tan fàcil. Les ràdios i les televisions ens bombardegen constantment, al cotxe, al bar i a dintre de casa, és veritat. Però a través de la xarxa podem contrastar punts de vista, cercar informacions alternatives i crear grups d’intercanvi de significats capaços de discrepar de les informacions oficials. Els nàufrags, que som majoria, de sobte tenim el dret de tirar una ampolla al mar amb un missatge a dins.

Jo avui en llanço dues:

La fiscalia superior de Catalunya ha emès una resolució decretant l’arxiu de totes les diligències contra Joan Laporta, és a dir, que els arguments[1] de la famosa “Due Dillicence” que la Junta de Rosell va presentar a l’assemblea del 2010 eren FALSOS! Tenint en compte el grau de manipulació, d’excitació i crispació que van crear aquelles falsedats en l’assemblea, farà alguna cosa "Sandro" Rosell perquè es retiri la demanda contra Joan Laporta? El més mínim sentit de l’ètica i de la dignitat li obliga, senyor Rosell.

Durant la passada campanya electoral el diari El Mundo va publicar diverses i greus acusacions contra algunes de les forces que defensen el dret a decidir, fet que indubtablement alterà substancialment el resultat de les eleccions. Fins ara, i ja en fa dies, encara no ha aportat cap prova de les seves greus acusacions. Ho farà o passarà com amb la lletania del “Ha sido ETA”? Els hi hauria d’anar la mínima credibilitat que els pugui quedar.










[1] Despesa de 6’5 milions d’euros per a usos personals, festes al Luz de Gas, sopars al bota Fumeiro, ús dels advocats del club, de les targetes, sobrepreu dels terrenys de Viladecans, viatges, etc. Tot absolutament fals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada