dilluns, 4 de febrer del 2013

Ho entén, Espanya?



Notes per a anar tirant, 5 de febrer de 2013

Ho entén, Espanya?

Abans d’ahir als Gaudí la Montserrat Carulla va condensar en molt poques paraules el que pensa molta i molta gent que viu en aquest país. Més clar i pedagògic, impossible:
“Sóc Montserrat Carulla. Actriu, catalana i independentista. El meu independentisme no va contra ningú. Admiro la cultura i la llengua del poble espanyol. L'estimo i l'admiro com a amiga, però com a amiga en llibertat".
Salvador Espriu, de qui se celebra aquest any el centenari, ho havia deixat advertit:

“Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures”.

Per què vol ser independent, Catalunya?

Perquè vol viure en un pla de llibertat, d’igualtat i de democràcia amb la resta de països d’Europa i del món. I això tan senzill, avui com avui –i com ahir i abans d’ahir- amb Espanya no sembla pas possible.

El cas de Catalunya i Espanya és el cas d’una parella casada a la força que, malgrat tot, intenten conviure una vegada i una altra i una altra i una altra... Però sempre sense diàleg i amb un sentiment de frustració creixent. Finalment, la part que se sent perjudicada diu que prou, que ja està bé de tants romanços. I obre la maleta, hi posa una muda, el raspall de les dents i el passaport.

I mentrestant, la part dominadora, “avasalladora” seria més precís, cavil·la, s’enutja, es desconcerta, es mossega les ungles i pensa la manera de retenir-la com a esclava al seu costat. “Ah, quins temps aquells en què enviant-hi la guàrdia civil tot es resolia...”
  

http://www.youtube.com/watch?v=tEvjJDvitNY

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada