Dissabte, 16 de febrer.
Tenim pressa!
La mar m'ha somrigut aquest matí
amb un somriure gris i infinit,
igual que el dia.
Allunyat del bullici de la terra,
he entès Hesíode, i també Cavafis.
Tenim pressa, molta pressa,
amb en Montoro, en Wert i tota la resta.
Tenim pressa, molta pressa.
Però la mar infinita ens somriu
i Cavafis ens anima:
"Tingues sempre Ítaca al pensament,
el teu destí final és arribar-hi."
Només així, un dia podrem dir:
"Ítaca t'ha fornit un bell viatge.
Sense ella no l'hauries mai emprès.
No té res més que et pugui ja donar."
Tenim pressa, molta pressa,
amb en Montoro, en Wert i tota la resta.
Però la mar ens somriu infinita
i Cavafis ens anima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada