diumenge, 17 de febrer de 2013

Lincoln



Diumenge, 17 de febrer de 2013

Lincoln

Hi ha pel·lícules per a oblidar-les, per a riure, per a plorar, per a passar l’estona, per a aprendre coses i fins i tot per a sortir-ne transformat.

Lincoln, d’ Steven Spielberg és una pel·lícula que m’ha agradat i que classificaria entre les “d’aprendre coses”, que per a mi és un dels plaers més llaminers que es poden aconseguir avui dia pel preu d’una entrada de cinema.

La pel·lícula, per començar, és desconcertant, si més no per als qui tenim un coneixement molt elemental de la història dels EEUU. L’obra se situa al 1865, quan la Guerra Civil dels Estats de la Unió ja s’està acabant. Lincoln proposa aleshores una esmena que prohibeixi l’esclavitud.

Si la guerra s’acabés abans que s’aprovés l’esmena, l’esclavitud difícilment seria abolida, perquè els estats del Sud s’hi oposarien. Aprovar l’esmena significava, per tant, allargar la guerra i de retop  incrementar el nombre de víctimes del conflicte.

Però Lincoln no té ni tan sols els vots suficients entre els seus partidaris dels estats del Nord. A partir d’aquests dos fets, l’allargament de la guerra (amb els morts consegüents que aquest fet implicaria) i la recerca dels vots que li fan falta, s’estructura l’argument de la pel·lícula.

Per què deia que aquesta obra em resulta desconcertant? Per diversos motius que, tos ells, posen en tensió la consciència del protagonista i l’obliguen a prendre decisions.

En primer lloc, vull subratllar com sobta que siguin els diputats republicans els partidaris d’abolir l’esclavitud, mentre que els demòcrates s’hi oposen radicalment, aferrissadament.

En segon lloc, també crea desassossec el fet que Lincoln no dubti a “comprar” els diputats demòcrates que li fan falta i, per tant, a corrompre’ls i a corrompre’s, per tal d’aconseguir el seu objectiu d’abolir l’esclavitud dels negres americans.

Finalment, davant la demanda social que va més enllà del que Lincoln es proposa obtenir (el dret a vot per als negres, per a les dones, etc.), és una lliçó de lideratge la força amb què Lincoln exigeix que es concentrin els esforços en l’objectiu prioritari, que no era altre que el de l’alliberament dels esclaus.

En conjunt és una molt bona pel·lícula, ben narrada, amb un gran detallisme, fet que la fa a estones una mica feixuga, i amb una gran interpretació i direcció.

En uns moments en què tant ens juguem i que tanta falta fa tenir el cap clar, seria molt convenient que molta gent d’aquest país la veiés –malgrat que no estigui doblada al català, ai!- i fes l’esforç de reflexionar una mica sobre un tema de tanta profunditat, maduresa i, en el fons, proximitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada