UNA NOVEL•LA DE RAIERS I PERSECUCIONS!

UNA NOVEL•LA DE RAIERS I PERSECUCIONS!

L’última nit a Twisted River, de John Irving.

Edicions 62, 2010. 

“Quan es produïa un embús de troncs al riu, i un cop alliberat el que s’havia entravessat, els raiers s’havien de moure de pressa i sense parar; si s’aturaven ni que fos un o dos segons, es veien engolits pel corrent de socs. I en un corrent de socs, la mort podia tenir lloc per esclafament, abans que l’accidentat tingués temps d’ofegar-se; però el més comú era ofegar-se.”

La novel•la L’última nit a Twisted River, de John Irving (Edicions 62) ens presenta les peripècies d’un pare i un fill que fugen de la persecució a què els sotmet un antic policia local.

L’acció es desencadena a partir que Daniel, un noi de 12 anys, confon la companya del policia amb un ós que està atacant el seu pare i la mata d’un cop de paella. La companya del policia, en realitat, el que feia era l’amor amb el seu amant Dominic Baciagalupo, el pare del jove Daniel.

A partir d’aquest fet, esdevingut l’any 1954 en una explotació forestal situada al nord de New Hampshire, espai on –al meu parer- l’autor ens presenta les pàgines més vibrants i brillants de la narració, en Daniel i el seu pare es veuran obligats a traslladar-se d’un lloc a altre, primer a Boston, després a Vermont i Iowa, i finalment a Toronto, a l’estat canadenc d’Ontàrio, sempre amb l’ombra d’una persecució latent, feta per algú disposat a acabar amb les seves vides.

És l’amenaça del “bes del llop”, l’amenaça d’aquell enemic que no veus, que només intueixes i que no saps quan t’atacarà (l’autor ha tingut bona cura d’explicar que Baciacalupo, esdevingut Baciagalupo per raons de pronúncia, significa “petó de llop”).

Durant el seu periple, els protagonistes es veuran obligats a canviar d’identitat i de nom i a adaptar-se a les noves circumstàncies.

Dominic, cuiner d’ofici, podrà sobreviure gràcies al seu domini de les arts culinàries, arts que sovint ocupen un cert espai a la narració; mentre que el seu fill esdevindrà un escriptor famós, circumstància que permetrà a l’autor donar-nos breus pinzellades de la formació i de l’evolució de la carrera d’aquell, a més d’alguns dels seus punts de vista sobre el fet d’escriure.

Al costat de tots dos, i més enllà de l’amenaça mortal que significa la persecució del policia, hi ha sempre la veu potent i neta d’en Ketchum, un vell raier i picador, que aprèn de llegir ja de gran i acaba essent un gran lector, i que amb el seu esperit llibertari esdevé el contrapunt del “petó del llop” que els amenaça, l’ombra subjectivament protectora dels dos fugitius.

La novel•la, d’una notable extensió: 650 pàgines, es desenvolupa en un període no lineal que va de 1954 a 2005, fet que l’autor aprofita per a oferir-nos com a rerafons el retaule d’alguns dels esdeveniments històrics que més han commocionat la nació americana durant aquests anys: la guerra del Vietnam, la d’Irak, l’atemptat de les Torres Bessones…

Pel que fa a la traducció catalana, es força digna i cal celebrar que l’autor s’hagi decidit a emprar alguns termes del lèxic raier, com la mateixa paraula raier o també el mot ganxa.

Però pensem que la traducció hauria guanyat si hagués fet encara un pas endavant i s’hagués atrevit a fer servir expressions ben vives i documentades com ara camp de fusta o carregador (plataforma, al text), picadors (llenyataires), raiers (transportadors), barranquejar (construir rescloses als afluents), etc.

La traducció també guanyaria amb la tria d’unes formes més planeres, més populars i vives, si en comptes de fer servir paraules i expressions com socs, boca amunt, cabrestant, rabeig, o caure la nit, s’hagués optat per troncs, cara amunt (o d’esquena), argue, tolla o fer-se de nit.