dijous, 28 de novembre de 2013

Altea



Passejar pel nucli antic d’Altea encara és una meravella. Es respira pau i silencia a cada racó, a cada plaça, a cada cafè, a cada obrador o botiga, i es té la sensació que en aquell lloc hi va viure anys enrere gent endreçada, pacífica, amant de la pau i de la vida. Potser és per la blancor i les dimensions tan humanes que tenen les cases. O potser és perquè davant de tanta bellesa com ofereix la natura els naturals del lloc no es varen atrevir a contrariar-la.

Avui, però, la cosa ha canviat. Les cases ja no són per a viure-hi, sinó per a guanyar-hi diners. A cada casa hi ha una botiga, un restaurant o una pastisseria d’aquelles que sintetitzen  les mil i una tradicions pastisseres que han passat per aquestes costes amb la més exquisida modernitat.

 
Les vistes des de les terrasses i els miradors, d’altra banda, són inigualables. Poques poblacions de les nostres costes poden vantar-se de conjugar la bellesa d’un poble de casetes baixes i blanques amb teulades de terrissa i la blavor infinita d’una badia com la que s’albira des dels miradors d’Altea.

A sota, a la terra baixa, el turisme i el bullici busca estressat la bonior de les platges, de les tavernes, de les discoteques, dels aparcaments... Però qui pot perdre el temps mirant cap avall, quan davant seu té un horitzó ple de llum i uns carrers nets i blancs, plens de casetes amb finestres i baranes perfectament forjades amb una traça i una harmonia incomparables?

 
 
La Punta Bombarda la protegeix pel sud del foc que crema inclement a la infernal Benidorm veïna, amb els seus gratacels, els seus entrepans regalimant ketxup, els seus restaurants orientals i altres orcades turístiques. El Morro del Toix la salva de veure la destrossa implacable i immisericòrdia que s’ha fet al voltant del penyal d’Ifac, i la serra de Bèrnia la protegeix d’alguns dels mals vents, que són molts, que li vénen del nord.

Quan arribo a l’hotel, comprovo que el Canal9 encara funciona i que ara, sense la infecta pressió política que l’atenallava, és millor que mai. Quina llàstima que ja estigui sentenciat, com al seu dia ho va estar Tv3.

 
Al televisor de l’habitació puc veure totes les cadenes espanyoles, moltes de franceses, d’angleses, d’alemanyes, d’aràbigues, etc., però no en puc veure cap de catalana, tot i que la bona gent d’aquesta terra s’havia pagat de la seua butxaca els repetidors. Aviat tampoc no es podrà veure el Canal9. Si almenys algun orb recuperés la vista!

Però no ens desanimem: sempre ens quedarà el nucli antic d’Altea, els seus horitzons, la seva immaculada i inaccessible bellesa.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada