dimarts, 26 de novembre de 2013

Gent que admiro



Encara que el millor tall del meló de la glòria per la independència dels EEUU semblaria que se'l va endur George Washington, jo sempre he sentit una especial predilecció per Thomas Jefferson, Thomas Paine i Sam i John Adams.
 
 
Jefferson, a més d'oposar-se al centralisme que pretenien imposar els federalistes (el federalisme va ser una simple estratègia que jugava a favor de l'imperialisme britànic) va ser l'ànima de la redacció de la Declaració d'Independència.
 
 
Jefferson fou el tercer president dels EUA, entre 1801 i 1809, i és l'únic president que ha servit dos mandats i no li ha estat vetada ni una sola resolució pel Congrés.


Home d'una gran formació filosòfica i cultural, Jefferson destacà en tot el que va fer:  com líder polític, com a arquitecte, com a paleontòleg, com a músic, com a arqueòleg, com a inventor, com a músic, com a horticultor...
 
 
De la Declaració d'Independència dels EEUU, és autor de fragments tan lúcids i actuals com els següents:
 
"Sostenim que són evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals, que estan dotats pel seu creador de certs drets inalienables, entre els quals el de la Vida, el de la Llibertat, i el de la recerca de la Felicitat.
 
 
Que per a assegurar aquests drets, s'institueixen governs, els poders dels quals deriven justament del consentiment dels governats.
 
 
Que quan qualsevol forma de govern es torna destructora d'aquestes finalitats, és dret del poble alterar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es basi en aquells principis i organitzi els seus poders de la manera que es consideri més probable l'assoliment de la Seguretat i de la Felicitat."
 
Amén.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada