divendres, 8 de novembre de 2013

L'enigma dels "numbros" seriats.




  
Quan los rais ja baixaven a l’alçada de Balaguer los raiers van començar a discutir què farín. Los uns voliven fer parada a Balaguer i anar a minjar a la Palma. Uns atres voliven anar a cal Pepito i uns atres, a la fonda Espanya. La discussió es va anar allargant, sense aconseguir posar-se d’acord.


-Collons! –va exclamar lo Cebre, que era lo raier més vell-. No mos mourem del riu. A les fondes no s’hi va sinó a la nit. Qui tingo brina que se la minjo i, qui no en tingo que es mosssego una cama!


Aquella intervenció tan contundent del Cebre va tallar d’arrel la discussió i la gent, ara l’un ara l’altre, van anar traient lo minjar de l’estatge i van començar a endrapar resignats.

-Sí, però –va dir al cap d’una estona lo xic de cal Grasset-, si no anem a la fonda, a la nit anirem al cafè Royal.


-A la nit aneu allà on vulgueu, però ara hem de fer arribar los rais a bon port.



Després de tota la tarda de navegar los tres rais de tres trams van arribar a Lleida i los raiers els van estacar a l’enraiador que hi havia sota un arrullador que baixava de la Seu Vella. I, havent sopat, tant los vells com los joves van fer cap al cafè Royal del carrer de Cavallers.

Los més joves es van enfilar a l’entresol que hi havia, sempre  al radere de les lligacames d’alguna de les ballarines. Los més vells es van quedar a la planta baixa, on un mag anomenat Tòfol Recolons, ajudat per la seva filla i ajudant, la bellíssima Neus, feien conjuntament jocs de mans i putxinel·lis. L’amo, que ja els coneixia, els va servir personalment cafè i cigarro i mentre se’l prenien van intentar descobrir les trampes dels comediants.



Quan aquests van acabar la seva actuació, en Tòfol se’ls va acostar i els va posar un problema.

-Aquí teniu –els va dir- una llista de numbros que obeeix a una lògica. A veure quin de vatris és capaç de dir-me quin haurí de ser lo numbro següent de la sèrie.

La llista era: 2, 10, 12, 17, 18, 19. Los raiers se la van començar a mirar i a rumiar-hi. Lo Virot, que de jove haví estat al seminari, no parave d’acaronar-se la barba. Però finalment no va ser capaç de trobar la solució al problema i, quan la va saber, es va enfadar i tot.



-Això em passa per saber massa matemàtiques –es va lamentar.

Va ser lo Cebre el qui aquesta vegada va trobar la solució.

Quin era el numbro proper de la sèrie que va dir lo Cebre?

El primer o primera que l’escrigui a la pestanya del blog tindrà el premi d’un llibre.


Lo llibre de regal a qui trobi la resposta a l'enigma dels numbros seriats serà el llibre Els pobles perduts, gentilesa d'edicions Sidillà.



1 comentari:

  1. El 200, dos-cents.

    La llista era: 2, 10, 12, 17, 18, 19. el dos, el deu, el dotze, el disset, el divuit, el dinou, i no apareix cap altre nùmero que comenci per la "D" fins arribar al dos-cents.

    No tinc cap merit, fà poc temps que el vaig llegir en un blog en castellà. No he escoltat mai al Tòfol, ni he parlat amb el Cebre.

    Molt ben trobat, Marcel, hehehe.

    ResponElimina