Un conegut meu tenia una sastreria al Portal de
l’Àngel. Al taller de la seua rebotiga hi treballaven vuit o deu operàries i
operaris. Un dia, però, aquell sastre es va veure obligat, per raons
econòmiques, a traslladar el taller a un poblet de la província de Tarragona.
Més endavant, amb l’avenç imparable de la roba
confeccionada, fins i tot aquell taller va haver de tancar. Ara es dedica a fer
anoracs esportius. Els dissenys i el patronatge es fan a Barcelona. Des de Barcelona
s’envien a la Xina, a través de l’ordinador, i allà els acaben de confeccionar.
El negoci no sembla pas que li vagi malament.
Des de la Xina, els anoracs inicien un periple
curiós. Passen pel canal de Suez, travessen el Mediterrani (per davant de Barcelona,
doncs), passen l’estret de Gibraltar, són desembarcats en un port dels Països
Baixos, i des d’allà són transportats a Barcelona, després de travessar tot
França.
Per què no es desembarquen a Barcelona? Doncs perquè
al port comtal (que, naturalment, depèn de la Metròpoli) no hi ha –des de fa
una pila d’anys que es reclama- un tram d’uns quatre quilòmetres que caldria
per a efectuar l’operació. Els governs de l’Estat, mentrestant, han tingut
temps per a fer milers de quilòmetres de tren d’alta velocitat[1].
Ara, per un resultat de 546 vots favorables i 104 en
contra, i malgrat la defensa espanyola del corredor central, el plenari del
parlament europeu ha aprovat de forma
definitiva la construcció del corredor mediterrani, tot i els intents reiterats
de mantenir l’anomenat corredor central per part del PP, del PSOE i del govern
espanyol.
El
conseller Santi Vila s’ha mostrat satisfet de la decisió i ha recordat que
aquest projecte tenia l’oposició de l’expresident espanyol Aznar, que
naturalment preferia el central i no sé si amb parada al Valle de los Caídos i tot, en
una data tan assenyalada com la d’avui. El conseller considera que l’aposta pel
corredor central era un ‘despropòsit econòmic i tècnic’ i que la decisió de la
UE és una ‘derrota de l’aznarisme”.
Jo
no sóc un entusiasta de com s’està construint la Unió Europea. Però m’adono que
sense el seu arbitratge la situació de la raó, de la lògica i de la moderació,
en aquest país seria desastrosa. Els tocs reiterats que la UE amb tant d’encert
va donant als governants de l’Altiplà així ens ho demostren.
[1] http://www.cadenaser.com/espana/articulo/familia-esperanza-aguirre-beneficiada-trazado-ave-lleida/csrcsrpor/20030929csrcsrnac_3/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada