dimecres, 20 de novembre de 2013

Una altra victòria contra el fanatisme i la intolerància






Un conegut meu tenia una sastreria al Portal de l’Àngel. Al taller de la seua rebotiga hi treballaven vuit o deu operàries i operaris. Un dia, però, aquell sastre es va veure obligat, per raons econòmiques, a traslladar el taller a un poblet de la província de Tarragona.


Més endavant, amb l’avenç imparable de la roba confeccionada, fins i tot aquell taller va haver de tancar. Ara es dedica a fer anoracs esportius. Els dissenys i el patronatge es fan a Barcelona. Des de Barcelona s’envien a la Xina, a través de l’ordinador, i allà els acaben de confeccionar. El negoci no sembla pas que li vagi malament.


Des de la Xina, els anoracs inicien un periple curiós. Passen pel canal de Suez, travessen el Mediterrani (per davant de Barcelona, doncs), passen l’estret de Gibraltar, són desembarcats en un port dels Països Baixos, i des d’allà són transportats a Barcelona, després de travessar tot França.



Per què no es desembarquen a Barcelona? Doncs perquè al port comtal (que, naturalment, depèn de la Metròpoli) no hi ha –des de fa una pila d’anys que es reclama- un tram d’uns quatre quilòmetres que caldria per a efectuar l’operació. Els governs de l’Estat, mentrestant, han tingut temps per a fer milers de quilòmetres de tren d’alta velocitat[1]


 Ara, per un resultat de 546 vots favorables i 104 en contra, i malgrat la defensa espanyola del corredor central, el plenari del parlament europeu ha aprovat  de forma definitiva la construcció del corredor mediterrani, tot i els intents reiterats de mantenir l’anomenat corredor central per part del PP, del PSOE i del govern espanyol.



El conseller Santi Vila s’ha mostrat satisfet de la decisió i ha recordat que aquest projecte tenia l’oposició de l’expresident espanyol Aznar, que naturalment preferia el central i no sé si amb parada al Valle de los Caídos i tot, en una data tan assenyalada com la d’avui. El conseller considera que l’aposta pel corredor central era un ‘despropòsit econòmic i tècnic’ i que la decisió de la UE és una ‘derrota de l’aznarisme”.


Jo no sóc un entusiasta de com s’està construint la Unió Europea. Però m’adono que sense el seu arbitratge la situació de la raó, de la lògica i de la moderació, en aquest país seria desastrosa. Els tocs reiterats que la UE amb tant d’encert va donant als governants de l’Altiplà així ens ho demostren.





[1] http://www.cadenaser.com/espana/articulo/familia-esperanza-aguirre-beneficiada-trazado-ave-lleida/csrcsrpor/20030929csrcsrnac_3/Tes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada