dissabte, 9 de novembre de 2013

Passeig per la cultura de l'horror, la crueltat i la mort 1



El mateix dia que el president del Senat suís apareixia a la contraportada d'un diari de Barcelona per a explicar com funcionava el seu país (veg. Suïssa en aquest blog), el Senat espanyol, compost per 260 senadors, declarava la tauromàquia "Patrimonio Cultural en toda España".
 


La proposta va tirar endavant amb 144 vots a favor, 26 en contra i 54 abstencions. Segons la proposició de llei que es publicarà al BOE, la tauromàquia constitueix "un incuestionable patrimonio cultural español" i l'administració té el "deber general de garantizar la protección y, a su vez, desarrollar unas medidas de fomento y protección (sic)".



Els presupòsits teòrics d'aquesta norma es basen en la constatació que "la Tauromàquia (sic) es cultura, comprendiendo otras facetas dignas de protección aparte del propio espectáculo ya que comprende todo un conjunto de conocimientos y actividades artísticas, creativas y productivas que van desde la crianza del toro a la confección de la indumentaria de los toreros, la música de las corridas, el diseño y la producción de carteles."



El "gobierno" aprovarà un "Plan Nacional" en què es recolliran mesures de "fomento y protección de la Tauromaquia (sic), impulsarà els tràmits per a sol·licitar que sigui inclosa en el Patrimoni Cultural de la Humanitat i impulsarà "normas y actuaciones garantizando el libre ejercicio de los derechos inherentes a la misma". (Al senador espanyol Sebastián Ruiz Reyes li va sortir de l'ànima aquesta afirmació: "Los toros volverán a Catalunya con la legitimidad de los votos del Senado, y no con la legión").

L'executiu espanyol -sempre tan amatent a les necessitats autèntiques dels ciutadans- crearà també la "Comisión Nacional de Asuntos Taurinos", sota la presidència del Ministerio de Educación y Cultura. A més a més, en col·laboració amb la resta d'Administracions Públiques, impulsarà i desenvoluparà "los mecanismos de transmisión de los conocimientos y actividades artísticas, creativas y productivas que confluyen en la corrida de toros y el arte de lidiar".



De fet, això de crear escoles taurines no és pas tan nou com podria semblar. El ministre de Fernando VII, Tadeo Calomarde, de gloriosa memòria, ja havia substituït algunes universitats a canvi de centres d'estudis de tauromàquia. La Universitat de Barcelona, però, no la va poder tancar: ja l'havia tancada 200 anys abans Felip V.

Que a partir d'ara els joves espanyols tinguin l'oportunitat que els brindarà el "Gobierno de España" de formar-se en l'art de la tauromàquia és sens dubte una gran notícia, que diu molt de la visió de futur, del sentit de la responsabilitat i de la lucidesa intel·lectual dels governants de la metròpoli espanyola. 

Una cosa, però, no m'ha quedat clara: els futurs toreros, ¿tindran unes aules dignes per a estudiar el seu "art" o passaran també les privacions que passen els milers d'estudiants que es veuen abocats a conviure en barracots cada vegada més atapeïts per manca d'aules?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada