dijous, 14 de novembre de 2013

Passeig per la cultura de l'horror, la crueltat i la mort, 6

 
Els toros abans del Torín.


Pel que fa a les places de toros –diguin el que diguin els tertulians mediàtics- a Barcelona no hi va haver plaça de toros fins ben entrat el segle XIX. Més de dos segles més tard que ciutats com Madrid o Sevilla. I ja veurem de quina manera es creà aquella famosa primera plaça.


La primera “plaça” de què es té notícia, però, és de 1802.  Va ser construïda, fora muralla, per ordres de la Cort espanyola, amb motiu de la visita que havien de fer a la ciutat el rei Carles IV, la seva família i el seguici reial (unes tres mil persones); tots ells molt aficionats a la tauromàquia. Era una mena de plaça de campanya, tota de fusta.
 
 
Els fusters de la ciutat, els mestres d’aixa i els destralers de la Mestrança hi van treballar nit i dia, festius inclosos, durant dos mesos. L’Imperi continuava essent fort i, com de costum, per a aquestes coses no venia d'un duro. Després, per tal que s’omplís i Ses Majestats no es trobessin soles, es van suspendre les representacions al Teatre de l’Hospital (després Teatre Principal), amb un greu perjudici per a l’Hospital, que se sufragava amb els guanys del teatre. 

 
Aquella “plaça”, de fusta i ja en bastant mal estat, va ser desmantellada tres anys després de la marxa dels monarques, després de moltes pèrdues i sense cap queixa ni reclamació per part de ningú.

 
Cap a 1820 hi va haver toros a l’interior del recinte emmurallat, concretament a l’aleshores presó de les Drassanes. La iniciativa sorgí de la guarnició militar.

 
Molts d’aquest estament eren vinguts de fora i enyoraven les curses de braus de les seves terres d’origen. Cal tenir en compte que en aquella època, entre els oficials, la tropa i la burocràcia corresponent, a Barcelona hi havia un gruix molt important de població vinculada al món de la milícia.

 
Només cal recordar que Barcelona era una ciutat fortament custodiada. A més de les Drassanes, presó de presos polítics, Barcelona disposava d’un entorn militar realment fabulós: el castell de Montjuïc, la Ciutadella, el fort de Don Carles, el fort Pius, les torres de Canaletes, l’hospital de Jonqueres… Encerclada per les muralles medievals, semblava tota ella una gran plaça de toros.

 
La millor imatge del grau de prostració en què havia caigut la ciutat ens l’oferien les mateixes Drassanes gòtiques, ahir, orgull i indústria de tot el país, i en aquell moment, reconvertides en presó i “placeta” de toros. Les curses que s´hi van fer, generalment amb vedells, van acabar en purs espectacles circenses per a la canalla. Amb el pas del temps van deixar de fer-se. La gent preferia passejar per la muralla i pel jardí del General. Tampoc no hi ha cap notícia que ningú les trobés a faltar, aquelles festes.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada