divendres, 29 de novembre del 2013

Nit negra del nou feixisme, però orgullós de ser valencià.



Avui em sento orgullós de ser valencià del nord.
 
Des del 23 de febrer de 1982 que no veia un atac de la “democràcia” hispànica retransmès en directe. La policia “nacional” intentant entrar a l’emissora. Els treballadors resistint a la porta i retransmetent la seva actuació, les seues emocions i el que representarà la desconnexió de l’única i darrera televisió que parla la maltractadíssima llengua del país.
Sembla increïble, però sense cap referèndum, sense cap consulta a l’opinió pública, se suprimeix un servei públic de proximitat i únic en el seu estil i per les seues característiques. En aquests precisos moments, els locutors anuncien l’entrada dels qui han de tallar la connexió mentre elles i ells els esperen armats amb el micròfon a les mans.
Això és un atac a la informació, a la llengua i a la Democràcia.
Mentre els periodistes ofereixen els micros als policies amb passamuntanyes i tapaboques,  els treballadors de la casa s’esperen plorosos per a entrar a la casa de la qual han estat expulsats, tant ells com la informació i la seua llengua, tan agredida.
Sento la indignació que m’envaeix d’una manera irressistible i penso que el poble valencià i els demòcrates en general hem de plantar cara urgentment a tots aquests rebrots del feixisme que constantment es reprodueixen.
Ara, en aquests moments,  uns policies entren per la porta falsa. Quina estampa tan bella! Els policies ja avancen pels passadissos mentre la parella de presentadors continuen transmetent el tancament del mitjà públic, del mitjà del poble.
No puc evitar recordar per uns instants la vegada que aquell alcalde de l’Alt Urgell  va “desconnectar” la revista Pirineu Actual.  Aquell  miserable era “progressista”, “socialista”, però també un mafiós, un feixista, com aquests.  Com es deia? Ja no me’n recordo...
L’emissió continua perquè, perdut entre els cables mentals que els atenallen les neurones ,  els esbirros que ha de dur a terme la butxinada  no saben fer anar les alicates. Però no ens fem il·lusions, si cal ho faran “con los puños y las pistolas”. Només és qüestió de temps.
Però de moment, continua l’emissió. La democràcia encara respira...
 Última hora: El qui havia de tallar l'emissió, fill de Gata de Gorgos, "Paco Telefunken" per als amics, es nega a tallar-la i se'n va cap a casa. Encara hi ha dignitat! La desobediència civil com a resposta. Em sento orgullós de ser valencià!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada