Avui em sento orgullós de ser valencià del nord.
Des del 23 de febrer de 1982 que no veia un atac de la “democràcia”
hispànica retransmès en directe. La policia “nacional” intentant entrar a l’emissora.
Els treballadors resistint a la porta i retransmetent la seva actuació, les
seues emocions i el que representarà la desconnexió de l’única i darrera
televisió que parla la maltractadíssima llengua del país.
Sembla increïble, però sense cap referèndum, sense cap
consulta a l’opinió pública, se suprimeix un servei públic de proximitat i únic
en el seu estil i per les seues característiques. En aquests precisos moments,
els locutors anuncien l’entrada dels qui han de tallar la connexió mentre elles
i ells els esperen armats amb el micròfon a les mans.
Això és un atac a la informació, a la llengua i a la
Democràcia.
Mentre els periodistes ofereixen els micros als policies amb
passamuntanyes i tapaboques, els
treballadors de la casa s’esperen plorosos per a entrar a la casa de la qual
han estat expulsats, tant ells com la informació i la seua llengua, tan agredida.
Sento la indignació que m’envaeix d’una manera irressistible
i penso que el poble valencià i els demòcrates en general hem de plantar cara
urgentment a tots aquests rebrots del feixisme que constantment es
reprodueixen.
Ara, en aquests moments, uns policies entren per la porta falsa. Quina
estampa tan bella! Els policies ja avancen pels passadissos mentre la parella
de presentadors continuen transmetent el tancament del mitjà públic, del mitjà del
poble.
No puc evitar recordar per uns instants la vegada que aquell
alcalde de l’Alt Urgell va “desconnectar”
la revista Pirineu Actual. Aquell miserable era “progressista”, “socialista”,
però també un mafiós, un feixista, com aquests. Com es deia? Ja no me’n recordo...
L’emissió continua perquè, perdut entre els cables mentals
que els atenallen les neurones , els
esbirros que ha de dur a terme la butxinada
no saben fer anar les alicates. Però no ens fem il·lusions, si cal ho
faran “con los puños y las pistolas”. Només és qüestió de temps.
Però de moment, continua l’emissió. La democràcia encara
respira...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada