Al matí, com sempre que sóc a Barcelona, vaig al
poliesportiu: molta gent amb ganes de cremar aquells dos o tres panellets de
més. Parlo amb l’Alexandre, que està molt content perquè l’ajuntament del seu
poble li ha comprat un quadre i, d’aquesta manera, la seva pintura podrà ser
compartida per molta gent.
A les deu em trobo amb en Joan Fàbrega Marot que va a
l’esmorzar que fem de tant en tant: amb el Francesc Solé, de cal Noi; el Josep
Riba, de cal Dents; l’Agustí Cubilar, de cal Capany; el Josep Bosch, de ca la
Sisca, i jo mateix. Nargó. Fotografies d’avantpassats i amics del Francesc
Solé: el temps que s’escola. La salut. El Barça. Catalunya: cal perseverar.
Serenament, educadament, cordialment, però cal perseverar.
Lo Josep Riba, que fa anys, ens convida a esmorzar:
sípia, bacallà, l’ou ferrat de rigor, un bon vinet, els cafetons, un sorbet i
els pastissets: se’ns hi fa la una! I jo que volia treballar en les meues
coses! Però un dia és un dia!
Lo Josep Bosch ens felicita el Nadal per endavant amb
un treball seu preciós i molt ben elaborat que reprodueixo. Moltes gràcies! La
propera trobada de Nargonautes del Sicoris serà el dia 17 de desembre al mateix
lloc i a la mateixa hora. Qui sap si aquell dia els nostres polítics ja tindran
redactada la pregunta!
A la tarda, sessió doble i agradable d’escriure, fins
que la Isabel em ve a buscar i ens arribem caminant fins a l’Ateneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada