A la contraportada de La Vanguardia d’ahir hi havia una
entrevista d'aquelles en què tot s'aprofita i encara te'n llepes els dits. L’entrevistat era el senyor Filippo
Lombardi, president del Senat de Suïssa.
El senyor Lombardi no sembla sentir-se
un polític a l’estil espanyol “sóc periodista i editor en servei polític”. Ni
tampoc no sembla monolingüe com un Rajoy, un Aznar, un Zapatero o un Felipe
“del pare en vaig aprendre el francès, de la mare l’italià; a l’escola
l’alemany, i jo sol, l’espanyol i l’anglès”.
A Suïssa no hi ha ni rei ni president
“la nostra direcció de l’Estat és col·legial: els set membres del govern junts
són el cap de l’Estat (...) la direcció del govern és rotatòria i anual: cada
any el cap del Govern és un d’aquests set ministres.”
L’estabilitat de Suïssa sorprèn els
estrangers, però no ens hauria de sorprendre “és fruit de molta democràcia
quotidiana”. Hi ha qui opina que el seu èxit polític és fruit del seu èxit
econòmic “és just a l’inrevés. L’èxit econòmic és fruit de l’estabilitat
institucional.”
Els capitals, certament, es refugien a
Suïssa, però “no és Suïssa la que ha buscat el capital, sinó el capital el que
ha buscat Suïssa.”
A Suïssa hi ha quatre llengües,
oficials cadascuna d’elles al seu territori i, curiosament, sense problemes.
“Cadascú té dret a parlar el seu idioma. I també a la Cambra del poble, on hi
ha traducció i també al Senat que jo presideixo, on no n’hi ha perquè se suposa
que tothom els parla tots”.
L’autonomia fiscal és francament
envejable. “Cada cantó recapta els impostos necessaris per cobrir els serveis
que pot cobrir millor que altres administracions”.
Als suïssos no els fan por els
referèndums “la nostra Constitució inclou la democràcia directa: el vot de
50.000 ciutadans decideix un canvi legislatiu. I la iniciativa legislativa
permet canviar la Constitució amb un referèndum que pot ser convocat amb
100.000 signatures”.
El que segueix ja no ho diu La Vanguardia. Però és interessant de
tenir en compte que aquest petit país prepara un referèndum per a introduir una
renda bàsica a tots els ciutadans adults de 2.500 francs suïssos (2000 euros)
al mes per a combatre la crisi. El sou mitjà a Suïssa era el 2006 d’uns 68.000
francs suïssos anuals i les jubilacions més baixes triplicaven les d’aquí.
Ah, i Suïssa no és a la Unió Europea! Ni al "Reino de
España", tampoc, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada