divendres, 15 de novembre de 2013

Passeig per la cultura de l'horror, la crueltat i la mort, 7


Per a fer-nos una idea de l'interès que sentien molts barcelonins per aquelles curses de toros que va promoure la cort de Carlos IV n'hi ha prou de llegir el que va anotar el baró de Maldà, monàrquic borbònic i conservador, al seu famós dietari Calaix de Sastre.
 
 

16 de setembre de 1802.


 
 
 
“A deu hores d’est matí ja ha començat la corrida de toros, mes jo in hoc non laudo... I en la tarda s’ha referit haver clavat la banya un toro a un torero a la mamella, estripant-li el pit, havent perdut luego, ab la ferida, lo món de vista, i ser ferida mortal. I això n’ha tret, lo borratxo. I també morts dos cavalls. A fe (que) és bona diversió, esta, de veure i esposar-se a desgràcies i morts de torejadors.”
 

22 d’abril de 1804.

“Segons l’anunci del ‘Diari” (de Barcelona) d’est dia, i en papers fixats en los cantons, s’ha començada en esta tarda, en lo toril, la bàrbara diversió de novillos, que a estos seguiran, quisap-los toros. Per lo que los catalans s’han tornat castellans per lo que molts s’hi aficionen, en prova de la turba que, acabada la corrida de novillos (...), anava entrant pel portal de Mar dintre de Barcelona, en ocasió de vista de nostre passeig des del de l’Esplanada lo doctor Josep Cases i jo. I visca la broma, ab la pols que s’hi barreja, i més broma que serà, com se diu, a venir més menjapans d’aquelles terres de Madrid.”
 
La plaça del Torín
 
La primera plaça de toros de Barcelona i de tot el Principat es va inaugurar el 1834, també a fora del recinte urbà. El nom oficial era “Toril”, però els barcelonins sempre l’anomenaren Torín. La ciutat vivia aliena a l’espectacle taurí i no n’hi havia cap mena de demanda ni necessitat. La seva obertura es féu atenent qüestions estrictament benèfiques. La iniciativa va partir d'un dels personatges més sinistres que han passat per aquestes terres, el capità general, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, que com és sabut va ser enterrat a Nargó.
 
L’any 1827, Ferran VII i la seva tercera esposa havien visitat la ciutat. Acompanyats pel comte d’Espanya, van fer una visita protocolària a la Casa de la Caritat on, segons el Diario de Barcelona: “pasaron a la cocina y miraron la comida y la calidad de los alimentos”. Com no podia ser d’una altra manera, ho van trobar tot excel·lent, sa i abundant. El capità general, però, no s’ho va creure.
 
Al cap d’aproximadament mig any, hi va tornar sense avisar i va tastar altre cop el menjar. El va trobar “muy infeliz”. I a més, sense ni gota de vi. Immediatament va cessar la Junta de la Casa de la Caritat i va enviar els seus membres a la Ciutadella. Va córrer per la ciutat que els feia menjar el mateix menjar que ells poc abans donaven als asilats. Tot un cop d’efecte social de cara a la població.
 
 
La nova Junta, designada a dit pel mateix comte, aviat va ser coneguda per la seva crueltat i mesquinesa. Va introduir els càstigs exemplars, les mordasses, els grillons, els ceps i els pilons de càstig. La Junta havia estat escollida entre els esbirros del comte, a la seva imatge i semblança.
                  
El menjar, a més, no va millorar, tot i que –això sí- s’incorporà mig petricó de vi al menú. La Casa de la Caritat, aleshores, depenia dels beneficis obtinguts amb les almoines, els balls de disfresses (amb les seves famoses rifes) i l’assistència dels asilats als enterraments de renom.
 
Cada dia més plena de pobres, és obvi que necessitava una nova font de finançament.  El comte d’Espanya, aleshores, va tenir una idea brillant per a resoldre el problema: construir una plaça de toros!
 
                                                                                     (Continuarà)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada