Mentre les televisions al·legals, paranormals i estupiditzadores
–algunes per a més INRI sufragades per l’Església Catòlica, i per descomptat en
castellà- proliferen felices a les antenes i als cables de les llars de casa
nostra, assistim a una agressió mediàtica, lingüística i antidemocràtica sense
precedents en cap país mínimament civilitzat.
El 1986, després de molts esforços i dificultats, les
emissions de TV3 arribaven per fi a tot el País
Valencià, gràcies als repetidors instal·lats pel seu compte i al seu càrrec per
l’associació Acció Cultural del País Valencià.
Durant tres anys, fins que el 1989 es van crear les emissions Canal 9, TV3 va ser de fet l’únic canal valencià que
emetia en la llengua del país.
Al març del 2007, la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, va prohibir les emissions de TV3 al País Valencià. ACPV es va
resistir a tancar els repetidors i al novembre del mateix any la Generalitat
n'executà el tancament forçós.
Acte seguit, el “Ministerio de Industria”, presidit per un tal José
Montilla, va cedir la freqüència digital per la qual emetia Tv3 al País
Valencià des de feia 18 anys a un canal espanyol en castellà, anomenat la
Sexta.
Al maig del 2007, després d’una encomiable resistència al tancament
dels repetidors de TV3, el Tribunal Superior de Justícia del
País Valencià va desestimar el recurs presentat per Acció Cultural i li va ser
imposada una sanció de 300.000 euros a l'entitat, que després va ser revocada.
En aquell mateix mes, un nou, flamant i còmicament enyorat ministre
d’indústria, el senyor Joan Clos, es comprometia públicament a atorgar quatre
canals nous de TDT a la Generalitat Valenciana per garantir-hi l’arribada de
TV3. Som al 2013 i el més calent ja no és ni a l’aigüera: s’ha evaporat!
El passat més d’abril, després d’una sèrie interminable d’estires i
arronses, el govern català i el valencià van arribar a un esperançador acord de reciprocitat
d’emissions (Canal 9 a Catalunya, TV3 a València).
Amb el tancament de RTVV ordenat pel PP i publicat en un Diari Oficial
de la Generalitat Valenciana (DOGV), extraordinari!, perd qualsevol sentit
l’acord que havien pres les dues administracions.
Quants d'esforços, de diners i d'enganys s'han malversat en totes aquestes accions? Qui té interès a posar fronteres entre els ciutadans? S’imagina algú el que
passaria si es deixés una “Comunidad autònoma” qualsevol sense castellà?
La "Constitución espanyola" proclama al seu article tercer punt 3 que "La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección". És clar que, al "PREÄMBULO" també pregona que es pretén: "Establecer una sociedad democrática avanzada..."
Creguin-me: val més deixar-ho córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada