divendres, 22 de novembre de 2013

Paisatge de 1929 (18 i 19 de juliol).



Quan Joan Amades va passar per Nargó se'n va endur un bon feix de cançons, degudament anotades, juntament amb molts retalls de la vida nargonina dels anys vint. Tant una cosa com l’altra, el temps i els cowboys del franquisme ho van intentar esborrar.


Ens queden, però, les notes d’Amades i l’esperança que algun dia es recuperi una part del que aquell mal vent s’endugué. De tant en tant, en aquest blog, faré memòria de fragments del que va deixar escrit.


“Jaume Ramoneda Aleu, dit el Guillot, de 71 anys. Vesteix encara la xiroia barretina i ens diu, amb tot goig, que mai no ha tocat el seu cap gorra rodona i que sempre en tots els actes de la seva vida, fins els més solemnials, mai no ha deixat de vestir la típica barretina...”


“...ens conta la forma d’organitzar les antigues danses típiques de Coll de Nargó, dites les Danses de la Mare de Déu, i la seva competència amb els d’Organyà, com també la celebració d’una típica encantada[1] del pa durant el captiri[2] fent la dansa, de la qual ens canta dues boniques tonades”.


Festes de Cencogesma,
també les de Nadal,
les de Pasqua Florida
són les millors de l’any,
tralaralalaralalara,
tralalaralalaralalà.

Anda, muleta parda,
treu-m’hi d’aquest treball;
torna a girar les mules,
que vaiguen camí Ral.

Allí dalt de la muntanya
hi ha un moixó que tot ho diu;
el que no para la llacera
no s’emporta la perdiu.

Aquí dalt de la muntanya
hi ha un moixó que tot ho sap
el que (té) les orelles llargues
és el ruc del meu costat.

Aquí dalt de la muntanya
el cucut hi ha cantat;
quan les cabres faran llana,
les dones faran bondat.

Al so d’aquestes cobles o corrandes s’hi produïa la dansa durant el temps nadalenc, des de la Puríssima fins al dia de Reis. Durant el ball es captava pa, el qual era encantat[3] el dia de Reis...”.


[1] Venda a l’encant.
[2]  Capta.+
[3] Venut a l’encant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada